Abstract

ABSTRACT: In Japanese language, the “self” is always incardinated in a specific “relational” aspect that constitutes the subjective existential structure based on this spatial base in contrast with the temporal aspect that is the one that normally has the priority on Western tradition. In this paper I will try to expose this spatiality in the subject in relation with the climate and culture theory that we find on Watsuji Tetsurô´s work Fûdo (風土) (1935) as we can read in the newly translated Spanish version entitled Antropología del paisaje. Climas, culturas y religiones. My study will be focused on the Prologue and First Chapter entitled “Filosofía del Paisaje” (Philosophy of Climate) in order to do an analysis of the spatial dimension recognizing the space as essential element in the constitution of the concept of subject in the philosophy of this Japanese philosopher. Resum: El «jo», a la llengua japonesa, s’ubica sempre en un àmbit «relacional», de manera que trobem que en l’estructura existencial del subjecte l’accent queda posat en l’aspecte espacial i no tant en l’aspecte temporal, prioritzat a la filosofia occidental. En aquesta comunicació intentaré exposar l’aspecte espacial del jo en relació amb la teoria del clima que trobem a l’obra de Watsuji Tetsuro Fûdo ( ) (1935) que, en la seva recent traducció en llengua castellana, s’ha titulat Antropología del paisaje. Climas, culturas y religiones. El meu estudi se centrarà en el pròleg i en el primer capítol, titulat «Filosofía del paisaje», per a fer una anàlisi de la dimensió espacial reconeixent l’espai en tant que element essencial en la constitució del concepte de subjecte en la filosofia de l’autor japonès.