Les diferents filosofies “postmodernes” que sorgiren dels anys 1970 als anys 1990 s'han considerat sovint com una classe d´“ideología” irracionalista-escèptica-relativista (o alguna altra sort d´amalgama semblant) que en el nostre temps prendrien perillosament el control sobre la filosofia acadèmica i la cultura occidental, amb greu risc per als universalistes o, simplement, per a qualsevol projecte racionalista.2 No obstant això, com el títol d'aquest article denota, un examen més detallat d'algunes tendències del pensament postmodern podria mostrar no solament que algunes d´aquestes (...) filosofies estan incòmodes amb l'etiqueta “relativista”, “irracionalista” o “escèptica”, sinó també que ofereixen arguments substancials en contra, per exemple, de les tesis principals del relativisme. Nogensmenys, naturalment, cap d´aquestes tendències deixa de tenir també famoses reserves respecte del universalisme (el suposat enemic mortal dels relativistes). (shrink)