En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells nihilistes (...) mereològics que pretenen explicar l’existència de les propietats emergents. Seguidament, presentaré una classe de crítiques, les de Bennett i Tallant, sobre l’ús d’aquesta estratègia per part dels nihilistes, i quina és la resposta crítica que ofereix Brenner sobre aquesta classe de crítica. Finalment, presentaré la meva crítica on mostraré que el nihilisme mereològic utilitzant l’estratègia de la paràfrasi s’està comprometent amb l’existència d’objectes compostos i que la crítica de Brenner no funciona amb la meva postura. -/- In this paper I intend to critique mereological nihilism, alluding that the expression «simples arranged F-wise» has disastrous consequences for its ontological commitments. First, I will explain what mereological nihilism is -which is part of Eliminativism- which tries to deny the existence of composite objects (objects with proper parts) and the Paraphrase Strategy: the use they make of the expression «simples arranged F-wise» to refer to ordinary objects without committing to the existence of composite objects, and I put the focus on the mereological nihilist that pretends to explain the existence of emergent properties. Second, I will present a kind of criticism, by Bennett and Tallant, of the use of this strategy by nihilism and which is the response of Brenner about this kind of criticism. Finally, I will present my criticism where I will show that nihilism by using the Paraphrase Strategy is committing itself to the existence of composite objects and that the Brenner’s critique does not work with my position. (shrink)

ABSTRACT: In Japanese language, the “self” is always incardinated in a specific “relational” aspect that constitutes the subjective existential structure based on this spatial base in contrast with the temporal aspect that is the one that normally has the priority on Western tradition. In this paper I will try to expose this spatiality in the subject in relation with the climate and culture theory that we find on Watsuji Tetsurô´s work Fûdo (風土) (1935) as we can read in the newly (...) translated Spanish version entitled Antropología del paisaje. Climas, culturas y religiones. My study will be focused on the Prologue and First Chapter entitled “Filosofía del Paisaje” (Philosophy of Climate) in order to do an analysis of the spatial dimension recognizing the space as essential element in the constitution of the concept of subject in the philosophy of this Japanese philosopher. -/- Resum: El «jo», a la llengua japonesa, s’ubica sempre en un àmbit «relacional», de manera que trobem que en l’estructura existencial del subjecte l’accent queda posat en l’aspecte espacial i no tant en l’aspecte temporal, prioritzat a la filosofia occidental. En aquesta comunicació intentaré exposar l’aspecte espacial del jo en relació amb la teoria del clima que trobem a l’obra de Watsuji Tetsuro Fûdo ( ) (1935) que, en la seva recent traducció en llengua castellana, s’ha titulat Antropología del paisaje. Climas, culturas y religiones. El meu estudi se centrarà en el pròleg i en el primer capítol, titulat «Filosofía del paisaje», per a fer una anàlisi de la dimensió espacial reconeixent l’espai en tant que element essencial en la constitució del concepte de subjecte en la filosofia de l’autor japonès. (shrink)

Les diferents filosofies “postmodernes” que sorgiren dels anys 1970 als anys 1990 s'han considerat sovint com una classe d´“ideología” irracionalista-escèptica-relativista (o alguna altra sort d´amalgama semblant) que en el nostre temps prendrien perillosament el control sobre la filosofia acadèmica i la cultura occidental, amb greu risc per als universalistes o, simplement, per a qualsevol projecte racionalista.2 No obstant això, com el títol d'aquest article denota, un examen més detallat d'algunes tendències del pensament postmodern podria mostrar no solament que algunes d´aquestes (...) filosofies estan incòmodes amb l'etiqueta “relativista”, “irracionalista” o “escèptica”, sinó també que ofereixen arguments substancials en contra, per exemple, de les tesis principals del relativisme. Nogensmenys, naturalment, cap d´aquestes tendències deixa de tenir també famoses reserves respecte del universalisme (el suposat enemic mortal dels relativistes). (shrink)

The purpose of this paper is to provide a detailed technical protocol analysis of chess masters' evaluative expertise, paying particular attention to the analysis of the structure of their memory process in evaluating foreseen possibilities in games of dynamic equilibrium. The paper has two purposes. First, to publish a results chapter from my DPhil thesis (in revised journal article form) attending to the measurement of foresight in chess masters' evaluation process, testing alternative theories of cognitive expertise in the domain of (...) chess; and second to provide a subset of the technical graphical analysis that corresponds to that measurement to preserve this protocol analysis for access in the academic domain for future studies of expert memory and foresight (e.g., Ericsson & Simon, 1993). The step-by-step protocol analysis consists of: (i) an introduction to foresight cognition as hypothesis testing, (ii) a theoretical review in the domain of chess masters' expertise according to the theoretical frameworks in that field purporting hypotheses relevant to chess masters' evaluative skill processes, and (iii) summary tables and non-parametric statistical analysis corroborating chunking theory frameworks of expert cognition (e.g., DeGroot, 1965; Newell & Simon, 1972; Gobet, 1998; Gobet et al., 2004), and refuting the alternative search-evaluation models (e.g., Holding & Reynolds, 1982). Moreover, the journal article espouses the preservation of the traditional protocol analysis method core to the field of expert cognition (DeGroot, 1969; Kotov, 1971). The full protocol analysis can be found in monograph form here on my SSRN profile in ‘The role of falsification in hypothesis testing’. It takes the form of a specialist population study (e.g., detailed case study work; Luria, 1987). Thus the outline consists of a short introduction, a theoretical methodological review discussing protocol analysis methods for specialist population studies in cognition (with particular attention to the preservation of protocol analysis methods for chess studies in cognition and expert memory/ with a fresh angle on the foresight process), and the full set of protocol analyses with corresponding problem behaviour graphs. A subset of the main results has been published elsewhere (e.g., Cowley & Byrne, 2004; Cowley 2006), receiving scientific and scientific journalistic acclaim (e.g., Nature Online News 2004). (shrink)

En aquest article es presenten dues teories sobre la naturalesa del temps i s’analitzen objeccions que s’hi han presentat els darrers anys en el marc de la filosofia analítica. La primera sosté que el passat i el futur no són reals, i presenta el problema de com es poden expressar proposicions veritables sobre temps no presents. D’acord amb la segona teoria, per contra, tots els temps —present, passat i futur— són igual de reals, però això sembla implicar que el futur (...) sigui tan determinat i inexorable com el passat... L’autor clou amb una reflexió entorn de la manera de fer de la filosofia analítica i dels horitzons d’aquesta tradició. (shrink)